GENOCIDI GENERACIONAL
Mural fet en el marc del projecte Murs que parlen, de Polígon Cultural. Tarragona 2015.
En la biología dels insectes la etapa de la larva o pupa es un pas vital amb unes funcions molt definides: formar i madurar el futur de les espècie. Són herois romàntics, éssers denigrats. Tothom pot fer un apreci estètic a una papallona o un escarabat, tothom pot romantitzar aquestes fases però bé, nomes són fruit d’un procés anterior més complex i que passa més desapercebut. Les larves o pupes, animals aparentment inútils, poc estètics i inclús perjudicials des del punt de vista humà.
Ara fem un paral·lelisme i imaginem les metamorfosis d’un insecte en la vida humana i entenem que les larves i pupes es situarien en la joventut i/o adolescència. En funció de com s’alimentin els caps, el futur com a espècie patirà una viratges importants. Donem-los treballs de merda i estudis massa cars i tindrem un futur moldejable per pocs i una devallada com a societat.
Què trobem per sobre de tota aquesta gent? Més gent! Amb unes altres intencions, i amb unes altres ambicions sovint massa curtplacistes: el capital i els poders fàctics, són dos curses de llarga durada sense frens, atletes que s’estamparan, trepitjant i deixant al seu darrera cadàvers en vida, gents que no hauràn pogut explotar el seu potencial per l’ambició d’uns pocs.
Fotografia: Pol Masip
Documentació audiovisual: Eduard Sedó